Nadal

Nadal

Paradoxalment, època de tristesa.

és ara quan surten tots els nostres defectes, és ara quan, al·legant un temps de festa, ens dediquem a fer tot el que no hem fet la resta de l'any.
Fals? No crec, més aviat covard. En acostar-se l'època de la hipocresia, ens adonem dels nostres errors i els intentem malpintar amb una capa de vernís del barat per poder lluir per Nadal.
Que hem d'anar a dinar a casa dels parents que odiem tant? ens emportem el somriure postís que guardem per les grans ocasions i a riure'ls les gràcies per una mica més de torrons.
Que hem de fer un regal al fill que s'ha portat molt malament durant tot l'any? li regalem tot el que ens demana, encara que ens haguem d'estrényer el cinturó, perquè el pobre s'oblidi de les grans penes dels suspesos a causa de la seva vagància.
Bonic, sí, en aparença...

Sovint creiem que Nadal és l'època de la felicitat i, ocupats com estem buscant-la entre regals, diners, sopars esplèndids i vestits cars no ens adonem que resideix, simplement, amb un petó del germà, un somriure del fill i una abraçada de la parella.

Vivim aquest Nadal amb intensitat, assaborint els petits moments que ens proporciona el dia a dia i que formen, als nostres ulls, la gran felicitat. Disfrutem el somriure dels nens per un caramel, la rialla per un acudit dolent, les cançons que ens fan recordar a una persona que està molt lluny...
No fa falta cobrar molt al mes per ser feliç, i menys ara, que és Nadal.
Simplement cal viure amb tots els sentits al 100% i estar disposat a disfrutar al màxim.

Bon Nadal